L'ORNITONIGMA

divendres, 10 de juny del 2016

Nota sobre la temporada de cría del chorlitejo patinegro en el Garraf. Temporada 2016

Entre el 2010 y el 2013, realicé un seguimiento de las parejas reproductoras de chorlitejo patinegro Charadrius alexadrinus en la comarca del Garraf, Barcelona Podéis consultar los siguientes enlaces: chaale1, chaale2, chaale3, chaale4), La especie, otrora abundante en gran parte del litoral, está actualmente reducida a unas pocas parejas en contados enclaves.

Hembra reproductora de cholitejo patinegro en Cubelles.

Esta primavera en Barcelona, sólo la podemos encontrar como reperoductora en el Delta del Llobregat (2 parejas esta temporada en la playa de Ca l’Arana), Vilanova y la Geltrú (1), El Prat de Vilanova (?) y Cubelles (1). En el Maresme crió hasta tiempos recientes en Premià de Mar, de donde desapareció hace tres temporadas. Su situción es, como se ve, muy crítica. En este enlace se puede ver la distribución de los enclaves.

En un recuento realizado a finales de mayo en la comarca del Garraf, constaté la reproducción de tan solo dos parejas. En la riera que desemboca en la playa de Ribes Roges, en Vilanova i la Geltrú, había una pareja con dos pollos ya bastante crecidos. Otro punto de cría tradicional es la playa Llarga, al Prat de Vilanova. Aquí no detecté ningún indicio de cría, ni tan sólo la presencia de la especie. Quizás pudo deberse a la importante ocuopación de la playa por los bañistas. La segunda y última pareja ocupaba la zona dunar de la térmica de Cubelles. En este caso los adultos aún estaban incubando.


Las zonas disponibles, año a año van reduciéndose, pero hay cambios significativos por parte de la Administración, el acordonamiento de las áreas de cría. En el caso de la playa de Ribes Roges, la zona acordonada es tan reducida que parece casi una broma. No obstante, la pareja reproductora parece estar sacando adelante a un par de pollos. En cuanto a la zona de la térmica de Cubellas, toda el área ha sido acordonada, lo que representa un gran éxito para las parejas que incuban. Pero las zonas de alimentación siguen sufriendo una fuerte presión, lo cual condicionará sin duda el éxito de la reproducción.


Poco a poco se van dando pasos hacia delante en la conservación de esta especie tan emblemática de nuestro litoral. A las medidas preventivas, como el acordonamiento, cabe sumar las de promición (educación ambiental) y, las punitivas. Ambas seguro que consideradas, y las primeras quizás ya implementadas. Respecto de las últimas, la Administración ha de ser valiente y coherente, porque también son necesarias, muy necesarios.

Zona de cría en la térmica de Cubelles. 

dijous, 2 de juny del 2016

Sortida (virtual) amb la marinada i altres històries d'ocells marins

En una entrada anterior d’aquest blog comentava de la proximitat d’una nova sortida en barca. Es tractava d’una sortida des del port d’Arenys de Mar al canó de la Tordera. Un fet gairebé segur va esdevenir probable, i a mesura que s’apropava el moment era ja només possible, finalment no es va fer realitat. Coses que passen quan la il·lusió està cega davant els impondeerables. Vaja, què malauradament no hi vaig poder anar! Aquell dia, l’”imponderable” ja estava controlat, però em vaig estimar més no arriscar-me i fer bondat. Va ser un dia prudent, només vaig sortir per veure les cornelles emmantellades del Prat del Llobregat. Unes milles mar endins mentrestant, davant la costa del Maresme, es va celebrar un festival de marines entre ocells de tempesta Hydrobates pelagicus melitensis, baldrigues balears Puffinus mauretanicus i cendroses Calonectris diomedea, i fins i tot una baldriga mediterrània Puffinus mediterranea. Gràcies al Jaume Castellà i al Dani Glez. Martí, que a través de Whatsapp van retrasmetre la travessia, i a les fotos de l’Enric Badosa, en Carles Pibernat, el Raúl Calderón i el Ricard Busquets, vaig gaudir com un mico de la meva travessia virtual i en diferit. No obstant això a estic desitjant tornar a sentir l’olor de la Mediterrània a bord de la Marinada.

Hidrobates pelagicus melitensis

Calonectris diomedea

Puffinus yelkouan

Puffinus mauretanicus. Aquest exemplar porta un geolocalitzador al tars.

Però la virtualitat la deixo per aquests moments extrems, com ara aquell marcat pels imponderables. Així que vaig poder, vaig fer una sortida mar endins, tot l’endins que em va permetre el meu telescopi. La primera va ser des del dic exterior del port de Premià de Mar, que diuen de Llevant, era el 24 de maig al voltant de les 16:30h. No feia gaire que havia plegat de la feina. Els ocells passaven majoritàriment cap al sud, balgrigues cendroses solitàries o en grups laxos i petits, cap baldriga balear, i alguna gavina corsa Larus audouinii, que s’acostava a la platja, però no acabava de decidir si el lloc era prou segur com per fer-hi una aturada. De ben segur que el kite-surf te molt a veure amb davallada brutal d’aquesta espècie en aquest punt del litoral maresmenc.

Larus audouinii subadulta.

Aquella tarda, que va ser més d’esbarjo que no pas de seguiment d’ocells (no en passaven gaires), va esdevenir inèdita, per mi,  amb el pas cap al sud d’un grup de 5 capons reials Plegadis falcinellus. També va passar, en aquest cas cap al nord, algun corb marí emplomallat Phalacrocorax aristotelis desmarestii (per a consultar informació sobre aquesta espècie a Catalunya, visiteu el blog Cormorán moñudo en el Mediterráneo ibérico).

A l’endemà, vaig tornar a mirar a mar quatre hores abans de la vesprada, el millor moment per veure aus marines a Catalunya, però aquesta vegada des del Prat del Llobregat. Va anar molt millor pel que fa a baldrigues balears i cendroses, amb desenes d’exemplars volant cap al sud, fins i tot vaig detectar una baldriga mediterrània. No van faltar les gavines corses, molt abundants si tenin present la proximitat de la colònia reproductora de la desembocadura del riu Llobregat. També un parell de mascarells Morus bassanus de 2n any calendari i 2 paràrits grossos Stercorarius skua.

El darrer dia d’observació, el vaig fer des del Port de la tèrmica de Cubelles, un lloc aparenment poc adient, però que sempre em va gratificar amb bones observacions. De baldrigues van passar totes les espècies de la Mediterrània, la més abundant la balear, i en aquest cas, totes cap a nord. Però el millor de tot sens dubte, va ser l’observació de 4 ocells de tempesta Hydrobates pelagicus metitensis, un que va passar molt a prop i un grup de 3 exemplars, que encara que força més lluny que el primer, els vaig gaudir durant més d’un minut, tot un goig!


No vull acabar sense donar les gràcies a l'Enric Badosa i a en Ricard Busquets per permètre'm publicar les fantàstiques fotes que vam fer de baldrigues i ocells de tempesta. Espero acompanyar-los en properes sortides.